Un poema que ens defineixi

Avui, 

res de tonteries

Avui,

res de ser especials

Avui si tanques els ulls

Si et quedes quieta damunt el llit

T’abrigallaré amb un poema

Un que et defineixi en tres acords

Un que sigui de tu i de mi

I d’aquesta història, la nostra, que és tot i res

Un que ens porti a la posteritat

Un que conscientment sigui un punt i seguit

Un que sembli imposible que pugui acabar.

· Al caliu de ton record

Avui, he portat els teus records

al safareig de la memòria,

però la taca encara era verda

i he anat al camp lunar de tarongers

a estendre les meves paraules mullades

i en un avió de paper aterraves

sobre surcs esculpits per llàgrimes

i els tarongers començaren a madurar

somriures

i a la gèlida i erma horta de l’experiència hi germinaren

brots d’amor i s’empaltaren noves esperances

d’una collita de frases dolces a cau d’orella

alimentades per la llum del teu somriure i el blau dels teus ulls.

T’estim i jo voldria ser a ta vora

Mentre redunden aquestes paraules

Damunt de tot el que ens han fornicat.

T’ho dic per què ja tinc una edat

Et parlo des del caliu de la llar de foc de mon coeur

Quan, una vegada apagada la flama,

En una barreja de frases incandescents

I de cendres de nits vespertines,

Plouen espurnes damunt de tot el que ens han fornicat

I un àngel obre les seves ales 

I brillen ses espurnes com estrelles

Que ja deixa de ser nit fosca 

I les cuques de llum s’il·luminen

I el campanar canta set voltes

T’espero allà on el sol abraça la verdissa

A l’eternitat d’un je t’aime.

Santiago de Compostela, 18 de Enero de 2010